L’acció literaria dels restaurants de Sant Celoni Cuina

Fins el 29 de juny els restaurants de Sant Celoni et fan descobrir els sabors i les aromes que amaguen les grans obres literàries.

Una acció de Sant Celoni Cuina amb la col.laboració d’Estrella Damm.  Bona lectura i bon profit.Sabors literaris

Menú Sabors literaris d'El Cruce Restaurant

 

Informació completa dels “Sabors literaris

 

Anuncis

La Verdura Biodinàmica.

El passat diumenge l’Elsa va participar en el programa de ràdio “Deixa’m Tastar” de laXarxa Radio, on va intervenir entre dos grans de la cuina i de l’agricultura. Per una banda, en Xavier Pellicer, un dels millors cuiners del nostre país, i per l’altre en Joan Salicrú, tot un referent en el cultiu i la biodinàmica.

La temàtica del programa no podia ser una altra que l’Agricultura Biodinàmica i les seves verdures.

pellicersalicruxarxa

Ens introduïm amb una petita definició que es complementarà mitjançant les frases que hem seleccionat dels convidats al programa.

La Biodinàmica i els seus orígens

Rudolf-SteinerL’home clau: Rudolf Steinner, a principis dels anys 20, va posar en dubte la qualitat dels cultius, la fertilitat de la terra, i els productes químics. Va definir els principis de la Biodinàmica. Aquesta ciència es basa en una interacció del cosmos, l’home, la terra, els animals, les plantes i els astres. Tot forma part d’una unitat viva, on tots treballen conjuntament.

Els convidats al programa

Joan Salicrú (JC), Enginyer Agrònom.

Joan Salicrú (JS), Enginyer Agrònom.

Xavier Pellicer (XP), un dels millors cuiners dels nostre país.

Xavier Pellicer (XP), un dels millors cuiners dels nostre país.

Deixa’m Tastar (cliqueu per escoltar el programa complet)

Les millors frases 

Joan Salicrú, “Vaig aprendre sobre aquesta agricultura a través d’un procés personal, com una transformació de la meva persona, per intuïció i per observació, més endavant vaig saber que aquest tipus d’agricultura la va descobrir en Rudolf Steinner”

Xavier Pellicer, “Em va sorprendre veure com en Joan tractava les verdures, com a éssers vius, i com a éssers vius hi ha tot un respecte”

Joan Salicrú, “No he deixat mai de cultivar arbres, interactuo amb l’hort, l’arbre té més cos astral, i em protegeix la verdura, les verdures tenen més vitalitat”.

Xavier Pellicer, “En Joan, un dia al seu hort em va donar a tastar fulles verdes de l’escarola i fulles verdes de la col, en el meu cervell tenia gravat que serien amargues. Em va sorprendre perquè eren dolces i gens amargant.”

Joan Salicrú, “Tot el que es cultiva a la terra és un reflex del cosmos”

Joan Salicrú, “Aquesta agricultura recupera la vitalitat de la terra i d’aquesta manera es pot recuperar el sabor de les verdures d’abans”

Joan Salicrú “És essencial tractar les verdures com a éssers vius, no aplicar productes químics, i aplicar el calendari biodinàmic, també és molt important plantar aixecat (amb pendent), de manera que entri el màxim d’energies planetàries.”

Joan Salicrú, “No trepitjar la terra, posar palla per amortiguar les petjades, i en el cultiu biodinàmic no existeixen les males herbes, tot ajuda.

Banya de vaca farcida de fems

Banya de vaca farcida de fems

Joan Salicrú, “Em vaig presentar amb un cistell de verdures a Can Fabes, i el vaig deixar perque ho provés en Santi Santamaria que m’havien dit que era un cuiner molt bo.”

Xavier Pellicer, “El restaurant té unes necessitats (quantitats de verdures) que no són compatibles amb el procés biodinàmic. En una segona etapa em vaig adaptar, no exigint a la terra el que no em podia donar.”

Xavier Pellicer, “El Joan em portava carbasses i em demanava que si les havia d’obrir abans de les 12h l’hi guardés les llavors. Es guarden les llavors any per any, per conservar la potència de l’ADN.”

Joan Salicrú, “Les llavors són éssers vius, i com la terra tenen memòria, per això és més bona la verdura quan plantes per segona vegada aquella mateixa llavor.”

Joan Salicrú, “És important que tu et facis la teva pròpia llavor amb els anys, (la llavor s’adapta i guarda la memòria a la terra i millora.) Si canvies d’hort, la llavor s’ha de tornar a adaptar.”

Xavier Pellicer, “Un símil amb la viticultura seria, els terroirs, on el raïm agafa la seva pròpia identitat per medi de les característiques de la terra, tot i que  probablement aquesta sensibilitat és més comuna en el món del vi que a les verdures.

Joan Salicrú, “Important també (…) quan es cullen les fabes, les mongetes o els pèsols, és millor tallar-les, no arrencar-les. Igual passa amb l’enciam, perquè la terra guarda la memòria.

Joan Salicrú,  “Totes les llavors que plantem són antigues, recuperades per Llavors Orientals del Vallès, amb el Pep Salsetes.”

Joan Salicrú, “En la biodinàmica no té molt sentit cultivar productes que no siguin de proximitat. Si s’ha de distribuir la verdura molt lluny perd vitalitat.”484762_615277178484805_979528147_n 1601_615276321818224_49085820_n

El Xavier Pellicer també ens va donar alguns consells de com cuinar les verdures biodinàmiques i algunes utilitats ingenioses.

“La verdura biodinàmica requereix menys cocció, les verdures es deixen més al punt o al dente, perquè tenen energies diferents, sabors més agradables i amb una vitalitat de color i fibra que transmet (els atributs) de la terra, … mineralitat, etc.”

“El mateix producte porta incorporat l’identitat de la terra. Quant al fet de desaprofitar (…), per exemple, amb les arrels dels porros es pot fer cabell d’angel, o (…), la part de la pastanaga que està més aprop de la terra, allò que molta gent decapita, és per mi on es pot trobar la màxima intensitat del sabor de la pastanaga.”

Després d’escoltar les interessants explicacions d’en Joan i en Xavier, l’hi va arribar el torn a l’Elsa i a la seva recepta. 

La recepta de l’lElsa (Clica l’enllaç per escoltar-la.)

36bledes

9

1314

I és clar, després de veure el resultat, en Marc i la Xènia, no van dubtar a degustar el plat 😉

17

Tornem a donar les gràcies a tot l’equip de laXarxaRadio i en especial al Marc Orozco i la Xènia Roset, per posar-hi tanta passió i estimar la gastronomia.

21

I per descomptat agraïr al Joan Salicrú i al Xavier Pellicer, que a banda de ser grans referents de la nostra Gastronomia, són per nosaltres unes fonts d’inesgotable inspiració.

Esperem que us hagi agradat el programa i aquest post, per la nostra part ens donem per satisfets si us ha despertat l’interès per saber més sobre el cultiu i la biodinàmica, però sobretot, saber més sobre la nostra terra i sobre el nostre producte.

1069295_634721516540371_1139612959_n

192128_207551049257422_6755263_o

CuinaVO

LA GASTRONOMIA VALLESANA

El Vallès Oriental ha estat sempre una terra de pas pels qui traginaven per Catalunya. Aquest anar i venir ha aportat a la seva cuina una variació de conceptes culinaris, que amb les novetats dels nostres temps, han configurat una cuina de base tradicional plena de pinzellades de modernitat.

En els restaurants trobem sempre els productes més frescos i millor seleccionats de l’horta, amb la mongeta del ganxet com a producte estrella: l’acompanyen altres varietats locals de mongetes – com la del carall, la rènega i la or i plata – el cigró menut, la col de pel de galàpet, els tomàquets de varietats antigues del Vallès, l’oli de la varietat Vera i altres productes dels horts de la comarca. A banda, la producció de productes alimentaris de qualitat com formatges, vins, mel o fruits secs i els embotits i botifarres elaborats al Vallès, donen un valor afegit a la gastronomia de la comarca.

CuinaVO

CuinaVO és una agrupació voluntària de cuiners i restaurants del Vallès Oriental en una plataforma que promogui i difongui les virtuts i singularitats de la cuina vallesana;

Basem la nostra proposta gastronòmica en una cuina de territori, de proximitat i qualitat; promovent així els recursos del nostre territori, els productes locals i els productors artesans i de qualitat de la nostra comarca.

Treballem per reforçar la vinculació Cuina i Territori; per dinamitzant turísticament i gastronòmicament la nostra comarca per tal de fer de la cuina i dels productes de qualitat el seu millor ambaixador.

QUÈ VOLEM FER?

Difondre els productes locals de qualitat de la nostra comarca i apropar-los al públic mitjançant accions i presentacions gastronòmiques.

Recuperar la gastronomia local i tradicional del Vallès Oriental, adaptant-la als nous temps i als estils personals dels nostres restaurants.

Treballar conjuntament amb els productors locals de la comarca per a introduir en els nostres restaurants varietats locals, per tal d’afavorir la biodiversitat hortícola i la recuperació de gustos i sabors oblidats.

 

Àrea de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Vallès Oriental

Projecte Productes de la Terra

Amb el suport de:

Consell Comarcal

Xarxa Productes de la Terra

Diputació de Barcelona

Col·laboren:

Slow Food Vallès Oriental

Gremi Hosteleria

la foto

Sopars i Dinars d’Empresa 2013. Reserva’t el Cruce!

Celebrar l’arribada de l’estiu amb l’empresa, col.lectiu, o grup d’amics, és una tradició que es repeteix any darrera any. La necessitat de trobar un bon restaurant a bon preu, que doni cabuda a grups de persones i que cuidi l’intimitat de la vetllada no és feina fàcil.

“el Cruce” ofereix menús amb els millors productes a preus molt ajustats i tancats, i posa a la vostra disposició el seu restaurant, durant totes les nits del mes de juny.

  • TRIEU el dia que millor us vagi per a la celebració.
  • SELECCIONEU el menú que més us convingui o demaneu que us facin un menú a mida.
  • RESERVEU el Cruce Restaurant.

prova piro stylish1

 

        1 2

3

4 5 6 7 8 9

10

11 12 13 14 15 16

17

18 19 20 21 22 23

24

25 26 27 28 29 30

Los placeres del paladar, la crisis y la creatividad en la cocina

En tiempos de crisis, todos nos apretamos el cinturón. Todos los sectores salen perjudicados y la gastronomía no es una excepción.

Hace años, durante la época del pleno esplendor, cuando los negocios iban bien y los bancos mantenían las pólizas de crédito, incluso las augmentaban cuando necesitábamos invertir o malgastar más, gran parte de parte de la población, lo que llaman la clase media, podía gastarse más de 50 euros, por persona, en una cena de fin de semana.
Hoy en día, me temo que las cosas ya no son así.

michelin_estrellasEn esa época hubo el boom de la alta cocina y aparecieron restaurantes con caché a diestro y siniestro, no daré nombres, pero algunos de ellos abusaron de los precios, de todos modos, de esa época tengo los mejores recuerdos gastronómicos de mi vida, La Cuina de Can Pipes, (antes de su estrella, perdida posteriormente por subirse a la parra), la Fonda Sala, Can Fabes, la Ruscalleda, o el que para mí es el mejor restaurante que he estado, El Celler de Can Roca, que sólo le hace sombra la mejor experiencia gastronómica de mi vida, Mugaritz, en un fin de semana gastronómicamente idílico.

Unos pocos años más tarde el Cruce Restaurant abrió sus puertas con un nuevo concepto de cocina y durante unos años, algunos de nosotros, pudimos disfrutar de increíbles menús degustación por 45 euros, eran menús en los que Elsa y su ayudante, utilizando un producto muy bien seleccionado y tirando de mucha creatividad conseguían llegar a entusiasmar tanto cómo un Estrella Michelin, pero por menos de una tercera parte del precio, aún y así, hoy en día esos 100 euros (precio pareja) de la economía familiar son muy necesarios para otras cosas más importantes que los placeres del paladar.

santi_santamaria-textosensutinta.blogspotTambién por esa época, el ahora desaparecido, Santi Santamaria, nos demostraba cada fin de semana, a través de su columna en el Magazine de la Vanguardia, que se podía comer bien, que digo bien, fenomenal, por unos pocos euros, éstas eran  sus recetas dominicales, utilizaba productos de proximidad y no eran recetas sofisticadas,  pero tenían el arte de conseguir mucho con muy poco.receta santi

Y esto, es un poco la filosofía del Cruce actualmente, bajar lo precios en detrimento de la sofisticación, pero manteniendo la calidad, no se explica de otra manera, que ahora en el fin de semana haya un menú desde sólo 16 euros, todo incluido, y que sepa tan bien. Estamos de acuerdo en que Elsa es una crack de la cocina y que tiene una inventiva sin límites.

La conclusión a todo esto es que en Tiempos de Crisis la única esperanza para triunfar pasa por la Creatividad, y eso, lo tienen!

Osc. (Review)